Crítica
Monument Infantil 2025:
Un cavall rampa feliç,
al trobar-se als seus amics.
Després de la pluja i trons,
apareix l'arc de colors.
Un xiquet assentat a terra, pensatiu al contemplar la naturalesa.
Extasiat per la natura,
s'ha quedat la criatura.
Un altre agenollat, dona gracies a Déu per la seua vida.
Hi ha que ser molt agrait,
per haver segut parit.
Este menut no para de demanar, com si no te mai prou.
No es troba felicitat,
pregant en la mà pará.
La xiqueta satisfeta, reposa en els braços cap a dalt.
S'alegra en qualsevol lloc,
gaudint de veure l'entorn.
Un xiquet ha saltat a dalt del cavall, en ganes de córrer per tot arreu.
Vol recórrer a cavall,
tot el poble de la Vall.
Monument 2025:
A dalt d'una caixa empaquetada per a fer un regal, tenim a la fada padrina en un cor i papallones al voltant. En la ma porta un marc.
Quasi sempre s'ha cregut,
en els productes miracles.
Alguns son molts coneguts,
pel gust que fan a recapte.
Diuen sen bons per a tot,
la panxa, el pit i la gola,
dolors de cap i la tos,
i sobretot pa la sogra.
A tota gent els agrada,
de vegades sense mesura.
Hi ha una que es diu "viagra",
pal qui no se fica dura.
Unes xiques obsessionades per aparentar el que no son, gasten fortunes en farmacs, cirurgies i remeis casolans.
Hui es el que marca la moda,
el que genera un esglai,
al veure a l'home o la dona,
que tu no seras ja mai.
El pecat més capital,
de tots els que vosté veja,
l'esport internacional,
és el pecat de l'enveja.
Dos xiques més, de diferent grandaria i altura, fan una curiosa parella ben avinguda.
A l'estiu van a Moncofa,
a gaudir, a passejar,
buscant a veure el que es toca,
al proper de vora mar.
En les revistes del cor,
està ple de gent famosa,
perqué s'ajunten en gos,
o perque s'han tornat rabosa.
La paleta de colors, pera que la gent vinga i trien el que més els agrada i convingui per a la seva salut.
Vine tu ací i raona,
després de veure i parlar,
quina es la pintura bona
i el que es pot aprofitar.
La dona que no vol ser,
el que es propi de l'edat,
té un descontent en el ses
i el cervell desvariat.
Un marc buit que sol contenir un obra d'art. Tant sols un gros pinzell el travessa. Tal vegada es, perqué un curt pressupost ja no dona per a més.
L'escena més capital,
la que no veuran vostes,
deu ser cosa d'un pardal
que es queda sense diners.
Mes l'any que ve, Déu dirà,
com de gran sera la falla,
si serà una foguerà
o un piler de borumballa.
